Hèrnia discal cervical i lumbar
L'hèrnia discal es produeix quan part del disc que hi ha entre vèrtebra i vèrtebra es desplaça i pressiona l’arrel del nervi que surt de la medul·la espinal produint lesions varies. Això pot ser degut a traumatismes (caigudes, lesions, accidents...) o canvis degeneratius de la columna vertebral, entre d’altres.
En la columna cervical, els nivells afectats solen ser les 3 últimes cervicals (C5-C6-C7). Alguns dels símptomes produïts son: dolor, pèrdua de força, sensacions de formigueig, reducció de reflexes en braços i/o espatlles... depenent del nivell de la lesió.
En la columna lumbar, els nivells afectats solen ser L4-L5-S1 (últimes dues lumbars). Alguns dels símptomes produïts son: dolor, pèrdua de força, sensacions de formigueig, reducció de reflexes en cames i/o peus... depenent del nivell de la lesió.
Una exploració neurològica i una ressonància magnètica o un TAC ajudaran a confirmar el diagnòstic.
Hernia discal: Testimonis
Hola, em dic C.M. i vaig arribar a la consulta del Dr. Valdivia a través de la recomanció d'un conegut.
En aquells moments caminava coixa amb ajuda d'una crossa (des de feia unes setmanes), amb dolors per tota l’esquena (cervical, dorsal i lumbar, dolor muscular) i fatiga.
L’ informe de la ressonància magnètica revelava protrusions a nivell cervical i lumbar, entre d’altres.
Després de 5 visites de començar tractament quiropràctic ja vaig començar a notar millores importants i vaig començar a caminar sense dificultats.
A dia d’avui camino bé i el dolor que tenia ha millorat molt. Considero el meu estat de salut com “bo”.
Gràcies,
C.M.
46 anys.
Hernia discal: Testimonis (2)
Hola,
Vaig conèixer la consulta del Dr. Valdivia per internet i després de no saber que fer i a qui més demanar opinió pels meus problemes d’esquena.
Patia molt de les cervicals i lumbars, des de feia més de 2 anys que el problema empitjorava, fins al punt que qualsevol moviment com girar el cap o ajupir-me per agafar alguna cosa em podia deixar clavada.
No podia dormir bé, m’aixecava per la nit de dolor i això provocava un cansament i fatiga important.
També tenia mals de cap, vertigen i marejos i notava pèrdua de força a les meves mans.
Després d’estudiar unes radiografies i ressonàncies magnètiques, el Dr. va veure que tenia hèrnies discals cervicals i lumbars que estaven relacionades amb els problemes de salut que estava patint. Així que vaig decidir començar el tractament per veure si podíem millorar el problema.
Des de la primera setmana de començar el tractament vaig començar a notar canvis positius; poc a poc, durant el pas dels dies i setmanes tot anava millorant i m’anava trobant millor.
Ara, després dels 4 mesos que em va recomanar el Dr. per a que em trobés millor, puc dir que he millorat un 90% ben bo.
Estic molt satisfeta amb els resultats i d’haver trobat un lloc on han sabut quin era el meu problema i com corregir-lo, sense dolor ni medicaments.
Gracies,
M.S.,
43 anys.
Hernia discal: testimonis (3)
Amb la finalitat de poder ajudar a persones que estiguin passant la mateixa patologia, m’agradaria explicar en unes poques línies la meva experiència amb el tractament quiropràctic “Atlas Orthogonal” que vaig conèixer de la mà del Dr. Valdivia.
Actualment tinc 43 anys i vaig ser diagnosticat amb una espondilodiscoatrosis c5-c7 amb cert comprimís radicular (compressió d’arrel per hernia discal).
Tot va començar quant tenia 38 anys, en una visita a urgències amb motiu d'uns dolors al braç i a l’espatlla que no paraven. El traumatòleg que em va atendre va donar al clau: “un dolor radiant pel braç que pujava al coll relacionat amb les vèrtebres cervicals”, em va dir convençut. Jo me’l vaig mirar amb incredulitat, ja que mai havia patit la mínima molèstia en el coll.
Però així va ser.
Després de fer-me una radiografia s’observava que els espais entre tres vèrtebres (disc) havien disminuït i que en algunes parts de les vèrtebres, com a conseqüència del desajust de posició , s’havia produït “desgast”. Els metges em van venir a dir que ja era gran (¿?) i que era un procés degeneratiu normal. La meva cara va ser més d'espant que de sorpresa.
Així va començar un pelegrinatge de visites a uns i altres especialistes del camp mèdic. Després de les visites a cinc especialistes vaig poder escoltar totes les versions: des de que en dos anys tindria que passar per un quiròfan fins a que això era completament inòcu i tindria que aguantar les molèsties (adormiments) i dolors (radiants del coll al braç).
El tractament mèdic sempre va ser el mateix: rehabilitació, ibuprofè, xicil (sulfato de glucosamina), i gimnàstica (o natació).
Qualsevol que estigui llegint aquestes línies i pateixi similar simptomatologia reconeixerà que l'impacte psicològic de la lesió (o procés natural si es prefereix) es molt superior -deixant de banda excepcions- a les molèsties que provoca la compressió cervical.
Desesperat davant la falta d'unanimitat i solució per part de la medicina tradicional, per causalitat vaig veure un dia en una consulta traumatològica unes targetes d’un especialista en quiropràctica de columna cervical. Així va ser com vaig conèixer al Dr. Valdivia.
Amb l’escepticisme lògic de tot allò que desconeixem, vaig decidir anar a una primera sessió i el Doctor Valdivia em va explicar en què consistia la quiropràctica i la seva especialitat “Atlas Orthogonal”, els seus principis físics d’actuació i que la formació l’havia rebuda a EEUU, donat el desconeixement d’aquesta tècnica a Espanya.
Em va semblar quelcom interessant, i sobretot una alternativa innòcua davant les ofertades per la medicina tradicional, i per això em vaig decidir a provar-ho.
Ja en la primera sessió, amb una lleu pressió en punts cuidadosament seleccionats pel Doctor, vaig ser testimoni de la desaparició quasi immediata del dolor al coll. No m’ho podia creure ni coneixia per què passava, però certament la millora va ser instantània.
Després d’un procés disciplinat de visites al Dr. Valdivia durant vuit mesos, la sensació general va anar millorant mica en mica, fins a arribar a estar pràcticament asimptomàtic. Tot això sense prendre antiinflamatoris o analgèsics.
En general, puc corroborar que la tècnica quiropràctica aplicada pel Dr. Valdivia (Atlas Orthogonal) en el meu cas ha estat tremendament satisfactòria.
M’ha donat una qualitat de vida que no tenia i sobre tot m’ha tret una preocupació que psicològicament estava minant-me dia rere dia. Amb molta disciplina postural (al llegir, treballar, etc...) i acudint a les visites de control amb el Doctor puc dir -sense ànim de retret si no més aviat constructiu- que qui va vaticinar el meu pas per un quiròfan als 40, amb mi es va equivocar.
Actualment tinc 43 anys, segueixo realitzant visites de control amb el Dr. Valdivia cada vegada més distanciades en el temps i realitzo -sempre amb la evident i necessària precaució- tot tipus d’activitats físiques.
Espero que aquestes línies serveixin a qui hagi passat per aquesta o similars circumstàncies.
JRF.- Barcelona
